Tocs

Els tocs de campana que conserva cada poble tenen relació amb la memòria de tocs anteriors i amb les possibilitats que permet el joc de campanes disponible. Dels antics tocs a què s’ha fet referència al llarg d’aquest treball i que havien passat de ser tocats del campanar de l’Església Vella al de l’Església Nova, alguns han desaparegut inexorablement, com el toc d’espantar núvols o el de sometent. D’altres han passat per la depuració que els va suposar quedar cenyits a una única campana sense tremuja durant cinc dècades i a la pèrdua de la memòria popular .

D’altra banda, en completar l’actual sistema de campanes l’any 1993, es va optar per un mecanisme de balanceig inspirat en les 8 campanes inferiors del campanar de Montserrat (d’influència alemanya), que es basen en unes tremuges de baix contrapès impossibles de parar durant el ventat. Per tot plegat, ara per ara no podem recuperar la sonoritat dels tocs d’antany, dramàtics i expressius, que s’aconseguien parant-les a mig vol o portant-les a seure (aturades boca amunt). En canvi, hem guanyat en musicalitat.

Amb tot, la Parròquia de Ribes disposa d’un ric ventall de tocs que es descriuen a continuació. En conjunt tenen sentit i coherència, es reparteixen anualment i, en alguns casos, deriven dels que es podia fer amb la Joan. Enllacen, doncs, amb la memòria dels tocs primigenis. Vegeu-ne en primer lloc la llista i la descripció i, seguidament, el calendari.

 

  • Darreres: 40 tocs amb la Joan. Quan només hi havia la Joan es feia exactament igual però manualment i amb una corda des de l’escala del campanar.
  • Darreres d’ofici : ventat o brandat simultani de la Joan i la Verge de la Pau. Quan només hi havia la Joan es feia un simple toc de darreres.

http://youtu.be/gfAgDU6adig

  • Darreres de solemnitats : ventat general (totes al vol). Quan només hi havia la Joan es feia un simple toc de darreres.
  • Glòria i joia: ventat general (totes al vol). Quan només hi havia la Joan es feia un tritlleig combinat amb intervals de tres tocs, és a dir, com el toc de Festa Major. Vegeu-lo a la sortida d’ofici del dia de Sant Pere, després dels goigs:

  • Consagració : ventat de la Nativitat en solitari.
  • Festa major: Repicó + Àngelus + tritlleig (repic molt ràpid però suau) + intervals de tres tocs + tritlleig general + ventat general + tritlleig final. Quan només hi havia la Joan es feia un llarg titil•leig combinat amb intervals de tres tocs.

  • Vigília (“dema és festa”): àngelus + ventat de la Nativitat i la Montserrat. En el cas de vigília de solemnitats, àngelus + ventat general. Quan només hi havia la Joan es feia un toc ordinari similar al toc de darreres.

  • Processó: ventat general. Quan només hi havia la Joan es feia un llarg tritlleig combinat amb intervals de tres tocs.
  • Àngelus: 3 + 3 + 3 + 9 + 3 tocs amb la Montserrat. Quan només hi havia la Joan es feia un toc ordinari similar al toc de darreres, però més breu, llevat del període 1985-1993 en què ja es va recuperar aquest toc tradicional. Abans de l’electrificació, el toc del vespre era conegut com a “tancar l’església”
  • Bateig: La Pau i la Montserrat al vol. Quan només hi havia la Joan es feia un llarg tritlleig combinat amb intervals de tres tocs.

  • Difunts (“tocar a morts”): tocs alternats i molt lents de la Verge de la Pau i la Nativitat. Quan només hi havia la Joan es tocaven campanades molt pausades i intenses, 7 si s’havia mort una dona i 9 si s’havia mort un home. Si el mort era un albat, una criatura tot just batejada o un nen petit, es precedia d’un ràpid toc de bateig.

  •  Alba: toc matinal del dia de festa major, a les 7.30 h, precedit de l’Àngelus. Documentat al segle XIX i inicis del XX, es recupera el dia de Sant Pere de 2013 i des d’aleshores s’ha anat fent tant per Sant Pere com per Sant Pau. Actualment consisteix en un toc jerarquitzat a de la campana Nativitat, a la qual s’afegeix la Joan i quan bonguen totes dues, un repic rítmic de les dues campanes petites, Montserrat i Verge de la Pau. Després es deixa que les dues grans acabin el vol i silenci. En segona i tercera rondes, igual.  A la quarta, totes quatre al vol però començant, també, jerarquitzadament (per aquest ordre: Nativitat, Joan, Montserrat, Verge de la Pau).

Vegeu el calendari de tots aquests tocs.